PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT A CATALUNYA I ARREU

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït considerem la defensa del dret a decidir, i per tant el dret a l’avortament, s’ha de considerar un dret fonamental i que les dones hem de ser reconegudes com a subjectes de drets i sobiranies. Qualsevol tipus de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional que ens subordina a l’imperatiu reproductiu, una imposició sobre els nostres cossos i les nostres vides que ens nega com a subjectes de drets i com a col·lectiu sobirà. 

S’ha de garantir el dret a l’avortament des de la universalitat i inalienabilitat: ni exclusions, ni desigualtats. Per a l’exercici del dret a l’avortament és imprescindible garantir l’accés a l’atenció sanitària i entendre l’abordatge de la salut des de la garantia d’un dret fonamental establint les condicions per a una atenció sanitària universal, de qualitat, i sostenible.

El sabers i les pràctiques expertes han d’estar al servei de les persones per crear un model de salut comunitària. El nostre recorregut ens porta a fer un reconeixement explícit a la tasca de totes les xarxes, entitats, professionals i associacions que, arreu del món, treballen per a garantir el dret a l’avortament i acompanyar les dones i persones gestants al llarg d’aquest procés. L’existència d’aquests espais, molt sovint, desafia jurisdiccions i codis penals que persegueixen el dret a l’avortament i, és gràcies a la seva presència, que moltes persones poden accedir a informació de qualitat, a fàrmacs i a un suport que el sistema els nega, reduint els riscos que la clandestinitat comporta. El recorregut de les defensores de Drets Sexuals i Reproductius, atacades i amenaçades pels poders hegemònics ha de ser reconegut, garantit i protegit.

I des d’aquests 3 eixos de pensament  volem manifestar públicament el nostre posicionament i les nostres demandes per contribuir a la millora de l’accés a l’avortament a l’Estat espanyol i a Catalunya, en concret.

  1. UNA NOVA LEGISLACIÓ QUE NO CONTEMPLI TERMINIS RESTRICTIUS I FOMENTI LA CAPACITAT DE DECISIÓ I AGÈNCIA DE LES DONES I PERSONES GESTANTS EN QUALSEVOL MOMENT DE L’EMBARÀS.
  1. Eliminar el període de reflexió de 3 dies i qualsevol altra mesura dissuasòria i obligatòria que posi en qüestió la decisió de les dones
  2. Eliminar els terminis legals basats en les setmanes de gestació i que redueixen la capacitat de decidir de les dones
  3. Eliminar les barreres d’edat que situen les més joves amb la capacitat de decidir supeditada a la voluntat adulta
  1. MENTRE NO HI HAGI CANVI DE La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva,, CAL REGLAMENTAR LA INTERPRETACIÓ DE L’ACTUAL EN FAVOR DE LA DECISIÓ DE LA DONA O PERSONA GESTANT.

És a dir, en totes les situacions cal recordar que la llei exposa clarament que “s’interpretaran de la manera més favorable per a la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona que sol·licita la intervenció, en particular, el seu dret al lliure desenvolupament de la personalitat, a la vida, a la integritat física i moral, a la intimitat, a la llibertat ideològica i la no discriminació” (Art.12).

  1. Recuperar el consens de la definició de gestació i la implicació que això té per a l’ampliació de les setmanes de gestació obligades pels terminis de la llei.
  2. Recuperar el text legal de la llei i reglamentar definitivament l’educació sexual i l’accés universal a l’anticoncepció amb el pressupost públic assignat que això suposi.
  1. MENTRE NO HI HAGI CANVI DE LA LLEI La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva,, CAL FER CANVIS IMPRESCINDIBLES EN LA IMPLEMENTACIÓ ACTUAL
  1. Informació. La informació ha de ser clara i visible, amb una difusió prou àmplia i accessible com per poder arribar a tothom. S’han de fer campanyes de sensibilització ciutadana per erradicar l’estigma de l’avortament.
  1. Formació.  Totes les persones professionals que estan o poden estar en contacte amb dones i persones embarassades que sol·liciten avortar han d’estar capacitades, informades, especialitzades i disposades a atendre-les sense prejudicis ni interferir en les seves decisions, garantint-ne els drets i acompanyant-les en tot el procés promovent l’autonomia i les decisions informades. A més, és imprescindible que tinguin una actitud empàtica, un abordatge feminista interseccional i enfocament de DSiR. 
  1. Generació de coneixement. Les institucions responsables estan obligades a rendir comptes i oferir informació de qualitat i fiable. Cal fer un canvi de paradigma en la recollida i anàlisi de les dades sobre avortaments i promoure l’estudi i investigacions al respecte que afavoreixin la millora de la vida de les dones en aquest àmbit.
  1. Objecció de consciència. Totes les institucions involucrades en l’avortament han d’assegurar la disponibilitat de persones professionals capacitades, formades i amb la voluntat d’assegurar-lo i vetllar-lo. Cal revisar aquesta regulació, la seva implementació i fer-ne un seguiment exhaustiu, obligar-ne al compliment i demanar les declaracions públiques d’aquells professionals que es declarin objectors per tal de no permetre que participin en els equips que han d’oferir el servei ni puguin obstaculitzar-lo de cap altra forma.

Cal dissenyar un model de declaració únic, que contempli les recomanacions bioètiques respecte l’argumentació, a utilitzar en tots els centres sanitaris de la xarxa pública per tal d’assegurar l’uniformitat dels criteris emprats i facilitar-ne la regulació. Igualment necessitem disposar d’un mapeig territorial que faci seguiment de la disponibilitat professional a realitzar la intervenció mitjançant els dos mètodes (farmacològic i instrumental) entre els quals la dona o persona gestant pot triar. 

És imprescindible acabar amb el finançament públic a institucions religioses que gestionen serveis de salut que no garanteixen el dret a l’avortament i tenen l’objecció de consciència en els seus estatuts fundacionals. S’ha d’abolir qualsevol contracte o conveni públic amb centres sanitaris que tinguin com a mandat institucional objectar i no oferir el servei a la demanda d’avortament.

Aquestes propostes les vinculem a la llei actual i mantindrem la reivindicació d’aconseguir una futura legislació on la possibilitat d’objectar, en una pràctica mèdica reconeguda a nivell poblacional com un dret a la salut, sigui impossible dins d’un sistema públic que la defensa (com ja ha passat en altres procediments sanitaris).

  1. Distribució territorial i estructura dels serveis. Cal reformular els circuits territorials i treballar per garantir l’accés de les dones de forma equitativa a tot el territori. Reformular l’objecció de consciència, també, en la contractació dels serveis públics per a que l’avortament formi part de la cartera de serveis de les institucions sanitàries.

L’expertesa i coneixement dels equips professionals que han d’atendre un avortament és fonamental per garantir-ne l’equitat i qualitat en l’atenció. Cal conèixer totes les tècniques existents i fer-ho de forma activa, i activista, per oferir l’acompanyament necessari a l’hora de crear unitats especialitzades en IVE als hospitals de referència de cada regió sanitària.

Tenir centres especialitzats i motivats al territori, militants a favor de l’avortament que es constitueixen com a espais de seguretat per a les persones que el demanden, és un actiu imprescindible per a la xarxa sanitària pública.

Cal normalitzar i dignificar la intervenció per poder donar el poder de decisió a les dones i el prestigi professional d’actuació a tots aquells equips que les acompanyin en el procés. Així doncs, és urgent canviar l’imaginari associat a l’avortament i començar a pensar-lo com un exercici de drets sobre el propi cos i sobirania, una decisió que contribueix a millorar la vida de les persones.

  1. Lluita contra els fonamentalismes. Davant l’auge dels grups i moviments antidrets i antiavortament, tant a Catalunya com arreu, cal fer front des de les institucions protegint a les dones, professionals i defensores de DSiR davant els atacs i agressions que reben en els diferents espais d’intervenció.

És moment de ser valentes i posar les persones en el centre de les polítiques públiques. Assistim diàriament a l’impacte específic que la pandèmia global de la COVID-19 té sobre els drets sexuals i reproductius però també vivim respostes inspiradores sorgides des del treball col·lectiu entre les professionals i les defensores dels drets sexuals i reproductius per donar resposta a les necessitats vitals de les dones. Toca que les institucions també es comprometin i que entomin les reivindicacions compartides en aquest document. 

Com a defensores de drets sexuals i reproductius instem els governs i institucions estatals i nacionals a que desenvolupin i implementin mesures creatives dotades de recursos i mitjans, centrades en les persones i construïdes conjuntament per garantir aquests drets.

ACABEM AMB LES AMENACES I ELS OBSTACLES A L’AVORTAMENT. DRET A L’AVORTAMENT A CATALUNYA I ARREU!

MANIFEST DE LA CAMPANYA PEL

DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT
28 SETEMBRE 2020.

DIA INTERNACIONAL PER LA

DESPENALITZACIÓ TOTAL DE L’AVORTAMENT
ACABEM AMB LES AMENACES I ELS OBSTACLES A L’AVORTAMENT

DRET A L’AVORTAMENT A CATALUNYA I ARREU!

Un any més, el 28 de setembre és considerat a nivell mundial com una data imprescindible per unir els moviments de dones i reivindicar l’accés a l’avortament legal i segur com un dret que continua sent negat a molts llocs del món.

A mesura que la pandèmia global de la COVID-19 i la crisi econòmica s’intensifica assistim a l’impacte específic que té sobre els drets sexuals i reproductius de les dones. En aquest moment veiem multiplicades les ja de per si existents barreres d’accés als serveis de salut sexual i reproductiva i compromesa la seva disponibilitat arreu.

La resposta dels governs i institucions a aquesta crisi s’ha centrat en el control de la pandèmia. Això ha demostrat de manera cruenta la necessitat fonamental de l’assistència sanitària pública i universal com a pilar fonamental per a un sistema sanitari eficaç i una societat justa.

Davant les polítiques de privatització i retallades que han desmantellat els sistemes sanitaris públics i la conseqüent manca de mitjans i de recursos per poder fer front a la pandèmia, en la majoria països els serveis especialitzats d’atenció a la salut sexual i reproductiva han estat tancats i/o han vist minvada la seva activitat en diferents intensitats.

Les mesures de restricció de moviments i de confinament per a la població agreugen encara més les barreres per a l’atenció a la salut sexual i reproductiva fent que moltes dones no puguin accedir a l’avortament. A la vegada, s’alcen les veus dels grups fonamentalistes i anti-drets exigint que es cancel·lin els serveis d’avortament i s’aprofita, d’aquesta manera una crisi global per imposar una ideologia que se sustenta en la negació de la sobirania corporal de les dones.

A la majoria dels països africans i d’Amèrica Llatina, l’avortament està totalment prohibit. En alguns països asiàtics està severament restringit i, fins i tot quan és legal, les dones han de patir costos elevats i la inaccessibilitat de l’atenció adequada a l’avortament. Diversos països europeus i, cada vegada més, els Estats Units s’enfronten a ferotges atacs dels grups de l’oposició que desitgen reduir la llibertat sexual i reproductiva de les dones imposant restriccions legals i financeres, projectant un major estigma i discriminació i obstaculitzant encara més l’accés a la cura de l’avortament.

Tots aquests factors constitueixen greus obstacles perquè les dones puguin exercir plenament els seus drets sexuals i reproductius. Cal que el moviment feminista es mantingui unit i faci una demanda clara: l’accés a l’avortament accessible, gratuït, segur i legal ara i arreu!

Així doncs, unim-nos en un crit global per exigir els nostres drets sexuals i reproductius, posant en el centre el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i a fer-ho de forma lliure i segura i, per tant, exigint la DESPENALITZACIÓ total de l’avortament voluntari arreu del món.

Avui, com ahir, donem resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones. Refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita! Som testimonis de retrocessos i amenaces alarmants a les defensores del dret a l’avortament:

Andorra, Argentina, Nicaragua, Xile, Colòmbia, Costa Rica, República Dominicana, El Salvador, Guatemala, Hondures, Malta, Nova Zelanda, Panamà, Papua Nova, Guinea, Filipinies, Polònia, República de Corea, Samoa, Sant Marino, Gibraltar, Estats Units i podríem seguir amb la llista de governs que no garanteixen el dret a l’avortament de les dones als seus territoris.

Fins i tot, als països on l’avortament és legal, estem veient en curs o renovats intents de defensar les barreres com ara períodes d’espera obligatoris, els requisits de consentiment dels tutors, els costos prohibitius, les desigualtats territorials, l’estigmatització de la intervenció i les professionals, l’objecció de consciència i serveis limitats en les zones rurals i remotes; com segueix passant aquí a Catalunya.

Cal també denunciar la vulneració i negació del dret a l’atenció sanitària de les persones migrades. La situació és particularment greu per aquelles dones que desitgin avortar, quedant a lliure interpretació la possibilitat d’atendre o no aquests casos.

Les retallades en DSiR, fortament agreujades per la crisi de la pandèmia  i l’acceleració de la crisi econòmica, s’interrelacionen amb altres tendències conservadores, neoliberals i neo-imperials a tot el món en matèria d’immigració, sobirania dels pobles, comunitats, el medi ambient i altres temes de justícia social. A la llum del context actual, amb la greu amenaça dels moviments fonamentalistes antielecció a les defensores de Drets Humans, és imprescindible que ens connectem amb les formes de resistència col·lectiva en curs, recordem d’èxits importants, i el poder de l’organització col·lectiva i mobilitzadora, impulsada per les accions locals i individuals.

El nostre objectiu aquest any és per tant, ressaltar, promoure i donar suport a les moltes maneres que diferents activistes estan desafiant actualment el status quo i que resisteixen en diversos contextos.

Seguim celebrant el dia d’ACCIÓ GLOBAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT donant suport a les companyes d’Andorra que han estat acusades per la Fiscalia del seu país per reivindicar la despenalització de l’avortament.


Davant d’aquesta situació, i com a resposta a la crida internacionalista, recordem, avui i aquí, que milers de dones moren al món per avortaments clandestins. Milers de dones avortem cada any, dins i fora de la legalitat!

La mobilització feminista no desistirà: no defallirem fins garantir els drets i llibertats de les dones, sense ingerències ni passes enrere. Perquè la lluita continua. I volem fer un crit global amb totes les dones d’arreu del món en favor dels drets sexuals i reproductius.

EXIGIM:

• Avortament lliure, gratuït, accessible i segur per a totes les dones, sense excepcions.

• Educació sexual per decidir, anticonceptius per no avortar i avortament lliure, gratuït, accessible i segur per a no morir. Per a totes les dones i cossos gestants, sense excepcions.  

– Retallades mai més. Per una sanitat 100% pública, universal i feminista.

• Retirar el suport i aliances amb qualsevol govern del món que no garanteixi aquest dret. 

• Confrontar i erradicar qualsevol col·laboració amb institucions, grups i moviments fonamentalistes contra la sobirania corporal de les dones, començant per l’Esglesia Católica. 

• Defensem la lluita que any rere any han dut a terme les nostres avantpassades, defensem el camí cap a la despenalització total de l’avortament: les dones sabem quan, com i perquè avortem.

No necessitem terminis, supòsits ni tuteles, sinó suport i acompanyament! No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos.
Aquest 28 de Setembre refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita!

CONCENTRACIÓ: dilluns 28 de setembre a Plaça Sant Jaume de Barcelona

*porteu mocadors, camisetes i tot allò que se us acudeixi per reivindicar el dret a l’avortament

*es seguiran les distàncies i mesures de seguretat recomanades

https://dretalpropicos.wordpress.com/
@dretpropicos dretalpropicos@gmail.com https://www.facebook.com/dretalpropicos

Al·legacions al Reglament de la Llei 9/2017 “d’universalització de la sanitat a Catalunya”

Al·legacions al Reglament de la llei 9/2017

El dia 27 de desembre de 2019 el Departament de Salut va  publicar  el  Projecte de Decret pel qual es desplega la Llei 9/2017, de 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.

Des de la Taula per l’avortament i la salut universal en Catalunya denunciem que el text d’aquest decret proposat per al CatSalut és completament insuficient per assolir la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública a Catalunya i suposa un retrocés en la universalitat, tal  com es critica al Comunicat de Marea Blanca

Per aquesta raó fem públiques  les nostres al·legacions als següents articles del  Decret:

Article 1 del Decret

Segons aquest article la contestació a la sol·licitud del dret a l’assistència sanitària, que ha de resoldre el director/ora del Servei Català de la Salut es pot demorar fins a 3 mesos. Aquest nou requisit allarga innecesàriament el termini de reconeixement, ja de per si complicat, pels tràmits d’empadronament i/o d’arrelament. Demanem escurçar aquest termini a 15 dies, igual que es fa a l’article 5.4 amb del dret a l’assistència sanitària dels catalans residents a l’exterior.

Així mateix, demanem eliminar el punt 1.6 del Decret. Aquest punt va en contra de l’esperit de la mateixa llei, la universalitat, i pot tenir un perillós efecte dissuasori.

Article 2 del Decret

Proposem la modificació d’alguns punts de l’article 2 del Decret, que defineix  els criteris d’acreditació de l’arrelament a Catalunya, a l’efecte de l’accés a l’assistència sanitària, i col·lectius en risc d’exclusió social.

Pel que fa al període mínim per acreditar l’arrelament, les Nacions Unides i una dotzena d’organismes internacionals han instat als estats a no exigir un temps d’estança mínim en el país com a condició per accedir a l’atenció sanitària. Per això, ens oposem a què s’estableixi un termini d’arrelament de 2 mesos.

Tanmateix, pensem que els criteris d’arrelament són insuficients i mantenen les barreres a l’accés a l’atenció sanitària de les persones sense empadronament.  Hem de recalcar les dificultats que existeixen per aconseguir una cita amb les Treballadores Socials dels SISCAT, que seran les persones encarregades d’emetre l’informe d’arrelament. Per tant exigim garantir l’accessibilitat a aquestes Treballadores Socials de forma prioritària per tal d’acreditar degudament l’arrelament.

Amb aquest article es mantindrà l’exclusió d’embarassades i dels menors d’edat que no puguin accedir a l’empadronament. Les dones embarassades hauran d’acreditar la seva situació d’exclusió social davant  els  treballadors socials dels centres sanitaris si volen ser ateses, i només les atendran en qüestions relatives amb el seu embaràs.

També es deixa els nens i joves, fills i filles de migrants, fora de tota cobertura sanitària, excepte aquells que es considerin en alt risc de marginació  social i a més  estiguin tutelats pels organismes  d’atenció a la infància i l’adolescència.

Per aquest motiu proposem substituir l’article 2.2.b per al següent text:

Totes les dones i persones embarassades que es trobin a Catalunya,  pel que fa a l’accés a l’atenció de salut sexual i reproductiva, inclòs l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs”

I proposem substituir l’article 2.2.c per al següent text:

“Totes i tots els menors d’edat que es trobin a Catalunya”

Article 7 del Decret

Per altra banda demanem la modificació de l’Article 7 sobre l’assistència sanitària d’urgència dels no residents que acreditin insuficiència de recursos econòmics.

Considerem que s’ha de garantir que no es farà efectiu el cobrament de les urgències si les persones afectades signen una declaració responsable sobre la seva manca de recursos,  ja que aquest servei representa el conjunt mínim del dret a la salut i hauria de ser gratuït en tots els casos; en cas contrari estaríem davant d’una mesura regressiva i contrària a la universalitat efectiva del dret a la salut de totes les persones.

Denunciem que el criteri establert al decret per entendre que una persona es troba en situació  d’insuficiència de recursos econòmics, “si la seva renda és inferior al valor de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya – és a dir, una renda inferior a 569 euros mensuals-” és molt restrictiu.

Considerem que la insuficiència de recursos es presumeix i queda justificada per la declaració responsableentenent que en la majoria de casos parlem de persones en situació administrativa irregular.

Article 8 del Decret

Critiquem l’article 8 del decret, i la instrucció 5/2019 del CatSalut, sobre l’accés de les persones migrades a l’assistència sanitària en frau de llei. Aquestes són unes normatives racistes, projecten un imaginari de sospita i de  criminalització cap a les persones migrades  i refugiades que viuen a Catalunya. Les assenyalen  de manera discriminatòria com a defraudadores i les consideren com a riscos per la sostenibilitat econòmica del nostre sistema sanitari.

Denunciem  els requisits desplegats per la instrucció del CatSalut per considerar l’empadronament en frau de llei, ja que exclouen de l’atenció sanitària a les persones sense contracte de lloguer, empadronades sense domicili fix, que no poden accedir als documents requerits pel CatSalut (contracte de subministrament -aigua, gas, electricitat, etc.-, contracte de lloguer…)

Tanmateix la Instrucció amplia, de manera perversa, les competències laborals dels treballadors sanitaris i de gestió i serveis públics com a eines de control policial i de denúncia contra les persones migrades que necessiten accedir a la sanitat pública.

Des de les nostres associacions i col·lectius creiem que no s’ha de confondre el turisme sanitari fraudulent, completament esporàdic,  amb l’accés universal a l’assistència sanitària, per la qual cosa demanem la retirada d’aquest punt del decret i la derogació completa de la Instrucció 05/2019

Altres AL·LEGACIONS

Trobem a faltar en aquest Decret  el desplegament de l’Article 5 de la Llei 9/2017, sembla que el Departament de Salut s’ha oblidat de:

1.- Elaborar i desenvolupar un programa de formació adreçat al personal administratiu i sanitari de tots els centres, serveis i establiments del Servei Català de la Salut sobre el dret d’accés universal a l’atenció sanitària a Catalunya

2.- Iniciar una campanya d’informació sobre el dret d’accés universal a l’atenció sanitària a Catalunya  que els centres, serveis i establiments públics i concertats que presten assistència sanitària han d’exhibir d’una manera ben visible, clara, comprensible…”

La Taula per l’avortament i la salut universal en Catalunya la integren la Xarxa de Migració Gènere i Desenvolupament, La plataforma PASUCat, Ca La Dona, Mujeres Pa’alante, Associació Mika, L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, la Xarxa de Dones per la Salut, Metges del Món i Marea Verda Barcelona.

Comptem amb el suport de més de 50 organitzacions adherides a les nostres reivindicacions, com per exemple Stop Mare Mortum, Calala fondo Mujeres, Creación Positiva, la Malva, EntrePobles, Iridia, SOS Racisme, Marcha Mundial de Dones, Marea Blanca, Jo Sí Sanitat Universal, Centre d’Analisi i programes sanitaris, entre d’altres.-

Més info en: http://lassociacio.org/avortamentuniversal/

MANIFEST PEL 28 DE SETEMBRE 2019 DIA INTERNACIONAL DE LA DESPENALITZACIO TOTAL DE L’AVORTAMENT

foto de Dret al propi cos.

MANIFEST DE LA CAMPANYA PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT
28 SETEMBRE 2019
DIA INTERNACIONAL PER LA DESPENALITZACIÓ TOTAL DE L’AVORTAMENT
AQUEST ANY ANEM A ANDORRA A DONAR SUPORT A LES FEMINISTES ANDORRANES!!!

DRET A L’AVORTAMENT A CATALUNYA I ARREU!

Un any més, com cada 28 de setembre, alcem les nostres veus per unir-nos en un crit global i exigir els nostres drets sexuals i reproductius, posant en el centre el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i a fer-ho de forma lliure i segura i, per tant, exigint la DESPENALITZACIÓ total de l’avortament voluntari arreu del món. Avui, com ahir, donem resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones. Refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita!
Som testimonis de retrocessos alarmants respecte als drets sexuals i reproductius:
Andorra, Argentina, Xile, Colòmbia, Costa Rica, República Dominicana, El Salvador, Guatemala, Hondures, Malta, Nova Zelanda, Panamà, Papua Nova, Guinea, Filipinies, Polònia, República de Corea, Samoa, Sant Marino, Gibraltar, Estats Units i podríem seguir amb la llista de governs que no garanteixen el dret a l’avortament de les dones als seus territoris.

Fins i tot, als països on l’avortament és legal, estem veient en curs o renovats intents de defensar les barreres com ara períodes d’espera obligatoris, els requisits de consentiment dels tutors, els costos prohibitius, les desigualtats territorials, l’estigmatització de la intervenció i les professionals, l’objecció de consciència i serveis limitats en les zones rurals i remotes; com segueix passant aquí a Catalunya.

Cal també denunciar la vulneració i negació del dret a l’atenció sanitària de les persones migrades. Ni el Reial Decret/Llei estatal, ni la llei catalana d’universalització de la salut contemplen l’atenció sanitària per a les dones i persones embarassades – tant per als qui decideixin continuar-ho com per a aquelles que decideixin interrompre-ho – ni dels menors d’edat, que no disposi de la targeta sanitària del Sistema Nacional de Salut.
La situació és particularment greu per aquelles dones i persones gestants que desitgin avortar, quedant a lliure interpretació la possibilitat d’atendre o no aquests casos. Així, dones i persones embarassades juntament amb els menors d’edat, sense targeta sanitària, són exclosos per la legislació del dret a la salut.
Una vulneració de drets, entre tantes altres, que se suma a la preocupant llista de persones en situació administrativa irregular i que tampoc posseeixen accés a la sanitat a causa de criteris excloents i discriminatoris actualment existents.
Aquests retrocessos vulneren els drets humans i les més afectades són les dones, nenes i comunitats ja vulnerabilitzades per la intersecció de les formes d’opressió, relacionades amb la seva raça, nacionalitat, orientació sexual i identitat de gènere, classe, ingressos, origen ètnic, discapacitat, entre d’altres. D’altra banda, les retallades en DSiR s’interrelacionen amb altres tendències conservadores, neoliberals i neo-imperials a tot el món en matèria d’immigració, sobirania dels pobles, comunitats, el medi ambient i altres temes de justícia social. A la llum del context actual, amb la greu amenaça dels moviments fonamentalistes antielecció a les defensores de Drets Humans, és imprescindible que ens connectem amb les formes de resistència col·lectiva en curs, recordem d’èxits importants, i el poder de l’organització col·lectiva i mobilitzadora, impulsada per les accions locals i individuals.

El nostre objectiu aquest any és per tant, ressaltar, promoure i donar suport a les moltes maneres que diferents activistes estan desafiant actualment el status quo i que resisteixen en diversos contextos.
D’aquí sorgeix el compromís amb la Campanya Per un avortament universal a Catalunya que hem impulsat amb d’altres organitzacions, moviments socials, associacions, entitats, sindicats, col·lectius i persones individuals http://lassociacio.org/avortamentuniversal/

I celebrarem el dia d’ACCIÓ GLOBAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT anant juntes el 28 de setembre a Andorra a reivindicar la despenalització de l’avortament. Les dones andorranes han de marxar del país per poder avortar, ja que està penalitzat en qualsevol cas.
Davant d’aquesta situació, i com a resposta a la crida internacionalista, hem organitzat un bus per anar a mostrar el nostre suport i solidaritat en l’acte que celebraran. Omplirem els carrers d’Andorra a favor del Dret a l’Avortament. Us necessitem a totes!
https://dretalpropicos.wordpress.com/

Recordem, avui i aquí, que milers de dones moren al món per avortaments clandestins. Milers de dones avortem cada any, dins i fora de la legalitat!
La mobilització feminista no desistirà: no defallirem fins garantir els drets i llibertats de les dones, sense ingerències ni passes enrere. Perquè la lluita continua. I volem fer un crit global amb totes les dones que d’arreu del món en favor dels drets sexuals i reproductius.
EXIGIM:
• Educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars
• Mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom
• Salut sexual plaent per una vida plena
• Avortament lliure i gratuït i garantit per la xarxa pública per a totes les dones, sense excepcions.
• Defensem la lluita que any rere any han dut a terme les nostres avantpassades, defensem el camí cap a la despenalització total de l’avortament: les dones sabem quan, com i perquè avortem. No necessitem terminis, supòsits ni tuteles, sinó suport i acompanyament! No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos.
Aquest 28 de Setembre refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita!
AQUEST 28 DE SETEMBRE TORNEM A SORTIR AL CARRER I ENS N’ANEM A ANDORRA PER A DEFENSAR
EL DRET A L’AVORTAMENT!
MANIFESTACIÓ: dissabte 28 de setembre a Andorra
*porteu mocadors, camisetes, paraigües, llaços i
tot allò que se us acudeixi per reivindicar el dret a l’avortament

https://dretalpropicos.wordpress.com/
@dretpropicos dretalpropicos@gmail.com https://www.facebook.com/dretalpropicos


Juntes pel dret universal a l’avortament

http://lapasucat.blogspot.com/2019/07/juntes-pel-dret-universal-lavortament.html

Juntes pel dret universal a l’avortament lliure, segur i gratuït

La PASUCat s’uneix a entitats feministes per reclamar el dret universal a l’atenció a Catalunya de tots els menors de 18 anys, així com l’atenció a totes les persones embarassades que són a Catalunya estiguin o no empadronades, durant l’embaràs, el part, el postpart i la interrupció voluntària de l’embaràs.

La proposta ha estat registrada durant la Consulta pública prèvia sobre el Decret que desplega el reglament de  la Llei d’universalització de l’assistència sanitària (llei catalana 9/2017)

Us demanem que doneu suport a aquesta proposta per acabar amb l’exclusió de menors i embarassades a Catalunya, i per garantir un avortament lliure, segur i gratuït.  Només cal registrar-se com usuari a la web participa.gencat.cat i donar suport a la nostra proposta al següent enllaç:

https://participa.gencat.cat/processes/Llei9-2017/f/2571/proposals/75850

 
Aquesta iniciativa ha estat proposada per:
– l’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius
– Xarxa de Dones per la Salut
– Marea Verde de Barcelona
– Mujeres pa’lante;
– Mika, associació de sororitat internacionalista
– la plataforma PASUCat
– la Red de Migración, Género y Desarrollo.