Arxius

2012

28 DE SETEMBRE. Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament

El 28 de setembre se celebra el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, promogut
per la V Trobada Feminista Latinoamericana i del Carib l’any 1990.
Els darrers anys s’han endurit els atacs al dret de les dones a decidir a diferents Estats d’Europa i
arreu del món (penalització total a Andorra, Malta, Irlanda, Nicaragua, Xile, R. Dominicana i
Paraguay -excepte en cas de perill de la vida de la mare), a més d’un retrocés en les declaracions
de NNUU (Conferència Internacional del Caire, 1994). És per això que la celebració del Dia
Internacional per la Despenalització de l’Avortament està prenent una major rellevància arreu del
món.
A l’Estat espanyol, la campanya d’e-cristians i el moviment catòlic antielecció, els judicis a
professionals i la criminalització de les dones, han augmentat la mobilització del moviment
feminista per l’exigència del reconeixement de l’autonomia de les dones sobre el propi cos, amb la
recuperació de les teories i pràctiques feministes dels anys 80 pel dret a l’avortament.
L’any 2010 es va aprovar la Llei de Drets Sexuals i reproductius i d’interrupció voluntària de
l’embaràs que, malgrat estar lluny de la promoguda pel moviment feminista des dels anys 70
suposa el reconeixement del dret a decidir durant les primeres catorze setmanes.
Ara, seguint l’onada ultracatòlica que assetja Europa, el govern anuncia una reforma d’aquesta llei,
inicialment prevista per finals del 2012. Poc en sabem de com es concretarà, però han explicitat
l’objectiu de tornar a una llei de supòsits que sembla serà de les mes restrictives d’Europa.
Avui, les dones i col·lectius feministes que formem part de l’espai de coordinació 28s, aplegades
per a reivindicar l’autonomia sobre el propi cos, manifestem,
* que les dones hem decidit, decidim i decidirem sobre la nostra maternitat, malgrat les retallades
en recursos, la manca de suport de l’Estat a la maternitat i la restricció dels nostres drets, sigui
quina sigui la llei existent,
* que no acceptarem cap retrocés legal, cap llei que suposi una tornada a la clandestinitat de la
pràctica de l’avortament, la qual cosa suposa una violencia directa contra les dones.
* que la pràctica del dret a decidir i l’autonomia sobre el propi cos és la única manera de reduir els
embarassos no desitjats i la pràctica de la interrupció de la gestació. Només amb una bona
educació sexual i afectiva, amb mitjans anticonceptius, amb relacions igualitàries i lliures de
violència, i amb l’apoderament de les dones sobre els nostres cossos i vides es pot prevenir
l’avortament.

NI UN PAS ENRERE EN ELS NOSTRES DRETS I LLIBERTATS
DRET A DECIDIR
AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

2010

MANIFEST 28 DE SETEMBRE DEL 2010

AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït reivindica públicament la celebració del 28 de setembre com a Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament.

En aquesta data, sorgida de la Campanya 28 de setembre Dia per la Despenalització de l’Avortament a Amèrica Llatina i el Carib, cal recordar que un dels principis polítics irrenunciables del moviment feminista i de dones és la defensa de la llibertat sexual i reproductiva com un dret inalienable de les persones, dret que implica reconèixer la capacitat de les dones per resoldre sobre allò que afecta els nostres cossos i les nostres vides.

En aquest sentit, el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït forma part intrínseca dels drets sexuals i reproductius, drets que se sustenten en diversos tractats consagrats internacionalment. No obstant això, cal esmentar que la interrupció voluntària de l’embaràs no és legal en la majoria de Països d’Amèrica Llatina i, per contra, les lleis punitives, les persecucions a les dones que avorten i a professionals que les assisteixen, la condemna social i penal, són habituals, fins i tot, s’han endurit en els últims anys.

Actualment, a l’Estat Espanyol, hem viscut un canvi de legislació referent a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. Tot i celebrar alguns dels avenços que aquest canvi ha suposat per a les dones, cal tenir present que encara queda molta feina per fer tal de garantir la consecució d’aquest dret i que AQUEST GOVERN COM EL PROPER GOVERN DE Catalunya han de posar tots els mitjans per garantir-lo :

  • Insistim en la necessitat immediata, establerta en la nova llei, incloure l’educació afectiu sexual en els currículums de l’ensenyament obligatori.
  • Recordem que és imprescindible planificar i instaurar amb eficàcia l’accessibilitat als mètodes anticonceptius dins la cartera de serveis de la xarxa pública, tal i com també marca la llei.
  • Reivindiquem que cal millorar i garantir l’accés de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura, gratuïta i amb la màxima qualitat.
  • Continuem manifestant el nostre desacord amb la tutela que l’Estat estableix sobre aquest dret de les dones lesionant així la seva autonomia, tant pel que fa als 3 dies de reflexió obligatoris abans de la pràctica d’un avortament com per la necessitat d’acompanyament de les dones de 16 i 17 anys.
  • Denunciem els atacs constants als drets de les dones per part dels integristes religiosos que compten amb l’important finançament públic d’un estat que es considerat laic.

Així doncs, un cop més reclamem la valentia des de totes les institucions que fonamenten la nostra societat: polítiques, familiars, educatives i civils. No hi valen excuses, ni la crisi, ni les eleccions, ni el pes de la moral, ni cap altre subterfugi ens pot fer recular.

Totes i tots nosaltres, tenim la responsabilitat de continuar construint una societat igualitària, tolerant, respectuosa i lliure.

Amb tot el suport per a les nostres companyes d’Amèrica Llatina i el Carib:

ABORTO LEGAL Y SEGURO. LAS MUJERES DECIDEN, LA SOCIEDAD RESPETA, EL ESTADO GARANTIZA, Y LAS IGLESIAS NO INTERVIENEN

Campanya pel Dret a l’Avortament

2009

Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats. Avortament lliure i gratuït!
SI NO PODEM DECIDIR, NO PODEM SER LLIURES

En motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, continuem fent nostre la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d’adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.

Històricament el Patriarcat i les Institucions que el perpetuen ha volgut dominar el cos de les dones (negant la nostra capacitat de decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i el nostre plaer) i controlar la nostra capacitat com a reproductores de la força de treball (interposant-se en la nostra voluntat o no de ser mares), utilitzant tots els mecanismes possibles.
L’avortament ha estat i és una realitat en totes les societats, més enllà dels paràmetres legals, I ho seguirà sent, ja que les dones sempre hem trobat fórmules per dur-lo a terme. Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora, atur, desnonaments i sota el pretext de la crisi econòmica, retallades socials i constants nous atacs als drets de les dones.
Des de la pujada al poder de la dreta més conservadora la voluntat s’està amenaçant constantment l’accés a l’IVE. A Catalunya, el govern de CiU s’excusa en la crisi per poder impedir la gratuïtat i l’accés a l’IVE. Per la seva banda, el govern del PP no és tan subtil, i directament utilitza arguments moralitzants i des de la seva pujada al poder amenaça amb una reafirma de la llei que ens vol fer retrocedir trenta anys enrere. Per la seva banda,els integrismes religiosos, a la seva misogínia i demagògia habitual hi estan sumant falsos arguments econòmics i per justificar la voluntat de control del cos de les dones. Com per exemple les declaracions del bisbe de Granada.
La precarietat del mercat de treball, les diverses reformes laborals i les retallades estan expulsant del sistema productiu a les dones fent-les econòmicament dependents del seu marit, posant dificultats a qualsevol tipus d’organització familiar fora de la parella heterosexual. En un context de dificultats econòmiques per la majoria de la població, les dones amb menys recursos es poden veure abocades als avortaments clandestins i en condicions precàries, posant en perill les seves vides o sent empeses a una maternitat no desitjada. Alhora aquest context complica el poder proporcionar una vida digna a una persona de més en la nostra vida si decidim tenir filles o fills.
Paradoxalment doncs, aquells que ens prenen els recursos que ens permetien mantenir una persona ens neguen també el dreta a decidir tenir-la. És només gràcies a la lluita de les dones que hem aconseguit esgarrapar alguna millora, com la modificació de la llei que permet no haver de justificar l’avortament dins les primeres 14 setmanes. Cal recordar però els impediments soferts per tal de fer realitat dites millores, com és el fet que en algunes Comunitats Autònomes no existeixen clíniques on es practiquen IVEs o que les dones migrants han deixat de disposar del Dret a l’Avortament en la sanitat pública. Tot i així aquesta llei queda molt lluny de ser una regulació que respongui a les necessitats reals de les dones.
En un dia com avui continuem reclamant el nostre dret a decidir: Per una despenalització de l’IVE i el seu accés lliure i gratuït als espais públics per a totes les dones autòctones o immigrades!
Pel dret a decidir de les dones sense límits de terminis en l’embaràs i garantint la seva plena autonomia! Perquè estigui inclòs dins del sistema sanitari públic!
Pel reconeixement de la capacitat d’autogestió de les dones!
Per la regulació de l’objecció de consciència!
Per una educació afectivosexual amb perspectiva de gènere i no heteronormativa!
Per una informació dels mètodes anticonceptius segurs i la seva gratuïtat!
NI UN PAS ENRERE EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS I LLIBERTATS!!! SI NO PODEM DECIDIR, NO PODREM SER LLIURES!!! DRET AL PROPI COS!!!! AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!!!